CASUS BELLI

Convertir-se en un Cavaller:

No hi havia moltes formes en que una persona podia convertir-se en un cavaller, o era fill d'un altre cavaller, fill d'una família aristocràtica o bé havia tingut una acte de valentia i honor en el camp de batalla, però normalment eren fill d'un un cavaller o de noble que des de nen, d'uns vuit anys d'edat, era enviat perquè sigui preparat en art de guerrejar.

Passava molt temps enfortiment seu cos, practicant lluita lliure i muntant a cavall. Aprenia a lluitar amb una llança i una espasa. Practicava colpejant sobre una bossa pesada amb forma humana penjada d'una corda.

D'altra banda també rebia instrucció intel·lectual, a llegir, escriure, llengües com llatí i francès, a ballar, cantar i a comportar-se en la cort enfront d'un rei.

Als 15 anys es podria convertir en escuder al servei d'un cavaller. Els seus deures incloïen vestir al cavaller en el matí, servir els àpats al cavaller, tenir cura del cavall, i també la neteja de l'armadura i les seves armes. Acompanyava al cavaller a tots els tornejos i ajudava al seu senyor en el camp de batalla.

Un escuder també es preparava per aprendre a manejar l'espasa i la llança mentre transportava vint quilos d'armadura i muntat en un cavall.

Als vint anys, si s'ho considerava digne, l'escuder podia convertir-se en un cavaller, mitjançant una cerimònia. A la vigília hauria de dejunar, confessar i combregar; escollia als seus padrins, els que haurien armar i amb els quals menjaria abans. El futur cavaller ho feia en taula separada i amb la prohibició de parlar o riure. La nit prèvia la passava en vetlla completament armat, al que se li deia "la vela de les armes", en el matí es banyava i després entrava a l'església amb l'espasa penjant al coll, perquè el sacerdot ho beneís. De seguida anava a agenollar-se davant el cavaller que ho s'armaria i davant els Sants Evangelis jurava defensar la religió, la pàtria, el rei i els febles, obeir als superiors, ser cortès amb tots no servir a un príncep estranger, no faltar mai a la paraula obstinada, no mentir, no injuriar o calumniar, defensant sempre, encara amb risc de la seva vida, tota causa justa.

A tot això seguia el que els padrins li cenyien la cota de malla, li calçaven els esperons daurats i li col·locaven l'espasa al cinyell.

Ideals cavallerescos:

·   Valor: Els homes han de suportar sacrificis personals per servir els ideals i a les persones necessitades. Això implica l'triar mantenir veritat a qualsevol preu. El valor no vol dir arrogància, sinó tenir voluntat de fer el correcte. Aquests personatges tenien un gran valor, capaços de lluitar amb gran coratge contra éssers superiors que mantenien a les persones dels pobles terroritzats. Els cavallers eren capaços de fer front a persones amb major habilitat per lluitar, sense mesurar conseqüències. Per exemple: En la presa de València Pedro Bermúdez, Álvarez Fañez i Muñoz Guztos lluiten heroicament contra un exèrcit molt més gran que ells.

·   Defensa: Els cavallers juraven quan eren ascendits, defensar als seus senyors i senyores, a les seves famílies, a la seva nació, a les vídues, als orfes, i a l'Església.

·   Fe: Els cavallers que tenien una forta fe en Déu els permetia dur a terme tota una vida de sacrificis i temptacions, donant-los arrels i esperança forts contra els malvats del món. Per exemple: El Cid sempre abans d'una batalla, l'encomanava a Déu i sabia que d'Ell depenia la sort de l'èxit.

·   Humilitat: Els cavallers humils eren els primers a dir a les altres persones quan portaven a terme fets de gran heroïcitat, donant-los l'honor que mereixen dels seus bons fets. I deixant o altres que els felicitin pels seus propis fets i aquests els ofereix a Déu. Aquesta és una de les característiques més destacades d'un cavaller. Per exemple: El Cid sempre atribuïa l'èxit de les batalles al coratge dels seus soldats i repartia proporcionalment les riqueses guanyades.

·   Justícia: Per als cavallers era molt important buscar la veritat sobretot, els cavallers no buscaven el seu benefici personal. La justícia sense temperar per misericòrdia pot portar pena, però. La justícia buscada pels cavallers sense la flexió a la temptació era la utilitzada per ells. Per exemple: El Cid bé va poder haver matat als infants de Carrión però va preferir que es fes un judici i castigar justament.

·   Generositat: La generositat era una característica d'un cavaller. Per contradir la debilitat de l'avarícia, els cavallers eren tan abundants com els seus recursos permetrien. Un cavaller generós pot recórrer millor la línia entre la misericòrdia i la justícia fría. Por exemple: El Cid repartia els béns de les batalles guanyades i més era generós amb els enemics derrotats com el comte Berenguer.

Temprança: El cavaller havia d'estar acostumat a menjar i beure amb moderació. A més el cavaller ha de ser moderat amb les seves riqueses, això no significava abstenir d'elles sinó, no utilitzar-la. Sense temprança no es podia mantenir l'honor de la cavalleria. El cavaller havia de contenir-se dels seus apetits sexuals.

·   Lleialtat: Els bons cavallers juraven defensar ferventment seus ideals, a l'Església i als seus senyors, ells donarien la seva vida per defensar-los. Per exemple: El Cid bé va poder haver lluitat contra el rei Alfons i derrotar-ho, però ell li era fidel i va complir les seves ordres de desterrament.

·   Noblesa: La noblesa és el principi de la cortesia. I els cavallers havien de així ser cortesos, honrats, estimables, generosos i il·lustres equitatius a tots mentre que van desenvolupar i mantinguessin un caràcter noble amb els ideals de la cavalleria. Un cavaller és per sempre un exemple a seguir.

Cavallers reals o ficticis	Personatges històrics o literaris
Ivanhoe: cavaller fictici Perceval: cavaller real Amadís de Gaula: cavaller fictici Don Quixot: cavaller fictici Rotllan: cavaller fictici Lancelot: cavaller real D’Artagnan: cavaller fictici Curial: cavaller fictici Sant Jordi: cavaller fictici Gawain: cavaller real Ricard Cor de Lleó: cavaller real János Hunyadi: cavaller real	Serrallonga: personatge històric Galeás: personatge històric Pere Quart: personatge literari Ulisses: personatge històric Faust: personatge literari Enees: personatge històric Frankenstein: personatge literari Xèniuss: personatge literari Raskolnikov: personatge literari Gregor Samsa: personatge literari Dràcula: personatge literari